Millenium II. Per a oblidar.
Ahir vaig anar a veure Millenium II i vaig eixir molt decebut. Soc un seguidor dels llibres de Larsson, unes bones novel.les negres amb personatges notables i sobre tot que l’acció i emoció no depenen d’amuntonar aconteciments sinó de canvis de ritme en la narració i en la descripció.
Tot això es perd en la pel.lícula, es un telefilm de desprès de dinar en antena 3, una seqüència de imatges agarrades del llibre al tun tun i sense cap sentit. Realment es roïna amb ganes.
No es salva res de res, el guio patètic, la direcció inexistent, els actors plans. Nomes es salven Lisbeth i Paolo Roberto… els demès molt malament, no entenc perquè amb obviat personatges tan importants com els policies. Els llibres son un fresc de la societat sueca molt present en els secundaris… tots eliminats del film.
I això que jo anava amb molt bona predisposició i no em vaig adormir de miracle, la primera part en va agradar molt, sent diferent al llibre el guio es defenia i no es perdia el retrate de la societat marca de la casa, els actors ben triats i molt encertats fent justícia a l’historia que vol contar l’escriptor… tot això s’ha perdut en aquesta segona part, menció a part mereix Blomquist… realment patètic, però tampoc es la seua falta, simplement el guio es molt roin.
Realment em vaig sentir estafat i això farà que no vege la tercera part perpetra per els mateixos assassins d’aquesta caguera de mes de dos hores…
Deixa un comentari